Descripción

El Cuvilliéstheater, en el barrio Altstadt-Lehel de Múnich, es un impresionante ejemplo de arquitectura rococó, diseñado con maestría por François de Cuvilliés. Inaugurado en 1753, este histórico recinto fue cuidadosamente reconstruido tras la Segunda Guerra Mundial, preservando su intrincada belleza y encanto. Sirve tanto como teatro como casa de ópera, deleitando al público con representaciones aclamadas. Los visitantes suelen elogiar su impresionante estética, su excelente acústica y su atmósfera cautivadora. Con comodidades modernas como el pago con tarjeta de crédito, combina sin esfuerzo la elegancia histórica con las necesidades actuales, haciendo que cada visita sea una experiencia memorable.

Características

Pago con tarjeta de crédito., Entrada accesible para sillas de ruedas

¿Cómo llegar aquí?

Las opciones de transporte público más cercanas para su conveniencia.

Odeonsplatz
Estación de tránsito 242 m caminar
Kammerspiele
Parada de tranvía 418 m caminar
Marienplatz (Theatinerstraße)
Parada de tranvía 339 m caminar
Nationaltheater
Parada de tranvía 209 m caminar

Reseñas y calificaciones

Escribe una opinión
4.6
basado en 1.009 opiniones
4.6/5 1.009 opiniones
Milena Salecic
Milena Salecic
4 semanas hace en Google

Predivno...

Óscar
Óscar
1 mes hace en Google

Una autèntica joia del rococó alemany, probablement un dels edificis més bells que he tingut el privilegi de visitar. El Teatre Cuvilliés és la versió alemanya i barroca del Palau de la Música Catalana: petit, exuberant, amb una acústica que sembla feta per a les ànimes més refinades del segle XVIII. Una capsa de música bavaresa, recoberta d’or, vellut i filigranes, que et transporta directament a temps de reis, perruques i passions operístiques. Ara bé… parlem del contrapunt tragicòmic: malgrat haver comprat l’entrada conjunta (Residenz, Tresor i Teatre) online —i dur-la ben integrada i brillant a la meva Apple Wallet—, l’agent d’accés al teatre, una tortuga mil·lenària amb ínfules de guàrdia de frontera, entra en crisi existencial i exigeix… el passaport. Sí, el passaport, com si l’accés al rococó estigués regulat per convenis de Schengen. Li ensenyo el QR. Res. Insisteixo. Res. No hi ha cap nom imprès, i això sembla desfermar sospites de conspiració. Soc el primer humà que ha comprat una entrada digital a Baviera? O és que aquest senyor s’ha confós amb el control de la Bundespolizei a l’aeroport? Em costa decidir si és incompetència, zel burocràtic o racisme institucional light. Però el moment era digne de Berlanga. En fi: l’espai, extraordinari. L’acollida… millorable. Un contrast entre l’art suprem del passat i les petites misèries de l’administració del present.

Mostrar más
Pablo FG
Pablo FG
1 mes hace en Google

La visita no es muy interesante a no ser que sea con una visita guiada, ya que no hay mucho que ver y tampoco muchas explicaciones al respecto.