Про це місце

Театр Кувійє в мюнхенському районі Альтштадт-Лехель - вражаючий зразок рококо, майстерно спроектований Франсуа де Кувійє. Відкритий у 1753 році, цей історичний заклад був дбайливо відбудований після Другої світової війни, зберігши свої вишукані деталі та шарм. Він слугує і театром, і оперним будинком, тішачи глядачів відомими виставами. Відвідувачі часто захоплюються його приголомшливою естетикою, відмінною акустикою та захопливою атмосферою. Завдяки сучасним зручностям, таким як оплата картками, він гармонійно поєднує історичну елегантність із потребами сьогодення, роблячи кожен візит незабутнім досвідом.

Особливості

Оплата кредитною карткою, Вхід для людей на візках

Як сюди дістатися?

Найближчі зупинки громадського транспорту для вашої зручності.

Odeonsplatz
Транспортний вузол 242 м пройти
Kammerspiele
Трамвайна зупинка 418 м пройти
Marienplatz (Theatinerstraße)
Трамвайна зупинка 339 м пройти
Nationaltheater
Трамвайна зупинка 209 м пройти

Відгуки та рейтинги

Написати відгук
4.6
на основі 1 009 відгуків
4.6/5 1 009 відгуків
Milena Salecic
Milena Salecic
4 тижні назад на Google

Predivno...

Óscar
Óscar
1 місяць назад на Google

Una autèntica joia del rococó alemany, probablement un dels edificis més bells que he tingut el privilegi de visitar. El Teatre Cuvilliés és la versió alemanya i barroca del Palau de la Música Catalana: petit, exuberant, amb una acústica que sembla feta per a les ànimes més refinades del segle XVIII. Una capsa de música bavaresa, recoberta d’or, vellut i filigranes, que et transporta directament a temps de reis, perruques i passions operístiques. Ara bé… parlem del contrapunt tragicòmic: malgrat haver comprat l’entrada conjunta (Residenz, Tresor i Teatre) online —i dur-la ben integrada i brillant a la meva Apple Wallet—, l’agent d’accés al teatre, una tortuga mil·lenària amb ínfules de guàrdia de frontera, entra en crisi existencial i exigeix… el passaport. Sí, el passaport, com si l’accés al rococó estigués regulat per convenis de Schengen. Li ensenyo el QR. Res. Insisteixo. Res. No hi ha cap nom imprès, i això sembla desfermar sospites de conspiració. Soc el primer humà que ha comprat una entrada digital a Baviera? O és que aquest senyor s’ha confós amb el control de la Bundespolizei a l’aeroport? Em costa decidir si és incompetència, zel burocràtic o racisme institucional light. Però el moment era digne de Berlanga. En fi: l’espai, extraordinari. L’acollida… millorable. Un contrast entre l’art suprem del passat i les petites misèries de l’administració del present.

Розгорнути
Pablo FG
Pablo FG
1 місяць назад на Google

La visita no es muy interesante a no ser que sea con una visita guiada, ya que no hay mucho que ver y tampoco muchas explicaciones al respecto.